Què és?
El sòl pelvià és el conjunt de músculs, lligaments i teixit fascial que recobreixen la part inferior de la pelvis tancant així la cavitat abdominal per la seva part inferior. La seva principal funció és la de sostenir els òrgans (bufeta, matriu i recte) situats a la pelvis menor, assegurar la continència dels esfínters i ajudar a l’estabilitat lumbar.
Per tant, té un paper molt important en la reproducció i en la funció sexual, en la micció i defecació, en el part i en l’estabilitat lumbar.
La rehabilitació del sòl pelvià permet tractar les disfuncions del sòl pelvià, i està indicada en totes les edats, tant en homes com en dones i en nens.
En quins casos està indicada la fisioteràpia del sòl pelvià?
En transtorns ginecològics de la dona, coloproctològics de la dona i de l’home i en problemes urològics que tant poden afectar a dones com homes o infants.
- Pèrdues d’orina / Incontinència urinària.
- Bufeta hiperactiva.
- Dolor durant la menstruació.
- Dolor pelvià crònic (endometriosi, miomes, etc.).
- Disparèunia, dolor durant les relacions sexuals (sequetat i/o atròfia vaginal).
- En cicatrius abdominals com cesàries o episiotomies a nivell vaginal.
- Diàstasi abdominal.
- Infeccions vaginals de repetició.
- Incontinència anal o de gasos.
- Descens o prolapses dels òrgans de la pelvis: bufeta, úter o recte.
- Restrenyiment, hemorroides.
Quan es recomana?
- Durant l’embaràs, per millorar i prendre consciència de la zona pelviana i abdominal per preparar-la per l’embaràs i per al part i també per aprendre el massatge perineal.
- En el postpart, a partir de la quarentena és recomana acudir a un fisioterapeuta especialitzat en el sòl pelvià per recuperar aquesta zona i evitar futures complicacions. Sobretot si hi ha hagut una episiotomia, esquinçament perineal, parts instrumentats, moltes hores de part...
- Després d’un o més parts vaginals o cesària, ja que la musculatura abdomino-perineal perd força i capacitat de fer correctament la seva funció.
- En la menopausa i premenopausa, ja que poden aparèixer disfuncions abdomino-pelvianes, relacionades amb els canvis hormonals que afecten la zona uro-ginecològica en aquest etapa.
- En activitats esportives d’impacte, ja que poden afectar la salut pelviana.
- En persones amb tos crònica o que toquen instrument de vent, ja que aquests esforços augmenten la pressió intraabdominal i poden debilitar la musculatura pelviana.
- En intervencions quirúrgiques abdominals i abdomino-pelvianes.
- En els homes en pre i post cirugia prostàtica.
- En infants amb enuresi (incontinència nocturna o micció no controlada).
El tractament consisteix en l’aplicació de diferents tècniques, depenent del cas:
- Teràpia manual del sòl pelvià i visceral.
- Teràpia miofascial.
- Biofeedback i/o electroestimulació, si és necessari. Utilitzem aparatologia d’última generació per avaluar la força, el control i la coordinació dels músculs perineals, per recuperar el control motor de la zona pelviperineal i facilitar l’aprenentatge i el reconeixement d’aquesta zona.
- Diatèrmia o radiofreqüència per millorar el teixit conjuntiu, la flexibilitat i l’elasticitat, millorar el trofisme vaginal i la producció de col·lagen.
- Massatge de les cicatrius (cesàries, episiotomies…).
- Massatge perineal.
- Utilització de vibradors i dilatadors, si són necessaris.
- Exercici terapèutic en les diferents disfuncions pelvianes.
- Reeducació del sòl pelvià davant dels esforços, com ara tossir, córrer, agafar pesos, etc.
- Reeducació postural, gimnàstica abdominal hipopressiva.
- Mètode de treball corporal 5P, el tronc propioceptiu: per tractar els músculs perineals i disfuncions del sòl pelvià a través de la postura. Es millora el to de la faixa abdominal i es reequilibran les tensions musculars de tot el cos, principalment del diafragma i del complex lumboabdominopelvià, es fomenta l’eix d’autoestirament i la gestió de pressions toraco-abdominals.